Aquesta església, sota l’advocació de l’Ascensió de la Mare de Déu, va ser edificada entre els segles XVI i XVII, encara que en el portal de la mateixa figuren gravades les dates de 1604 i 1624.

La seua construcció va substituir la primitiva església medieval, situada al costat del desaparegut, “castell de Vistabella”, pròxim a l’església actual. Pare que aquesta es va alçar a mesura que s’anava construint una muntanya de terra entre l’església i el castell de tal manera que la part més alta del campanar estava unida amb el castell per una muntanya artificial. Una altra llegenda diu que es van crear grans bastides que anaven des del castell fins a l’actual ubicació de l’església en compte de la muntanya d’arena.

Aquesta església parroquial és d’estil renaixentista i és considerada la més important d’aquest estil a la província de Castelló. Destaca per les seues extraordinàries proporcions, amb les tres naus, la central és molt més gran que les laterals, separades per grans pilars i unides per grans voltes de canó.

En la seua impressionant façana renaixentista, obra de Joan Anglés, es presenta una magnífica portada emmarcada en una coberta apuntada. Compta amb deu fornícules, actualment buides, que amb anterioritat a la guerra civil espanyola, estaven ocupades per figures amb significat religiós i al·legòric. Amb gran protagonisme de Sant Bartomeu i Sant Joan, com a sants patrons, a un costat i a l’altre de l’Ascensió , a qui està dedicat el temple.