La gran fortalesa emiral andalusina
L’Àrea Arqueològica del Marinet de Xodos és una zona on es concentren 4 jaciments: Marinet, Cova Empoma, Cova de la Pòlvora i Cova de l’Escala. En aquesta zona, ubicada als voltants del Pla de la Creu, en el camí de Xodos a Sant Joan de Penyagolosa, trobem 5 períodes d’ocupació història: Paleolític final, Calcolític, Bronze, Ferro i Medieval islàmic. Però, el jaciment més important d’aquesta àrea es la gran fortificació islàmica del Marinet, declarat BIC.
El Marinet està situat a la meitat superior del terme municipal de Xodos, al cim d’una mola calcària que conforma l’elevació denominada tradicionalment com Marinet. Esta mola és una fita paisatgística important dins del terme municipal, assolint l’altitud de 1.466 m.s.n.m. El jaciment se situa a l’altiplà superior de la mola, envoltat per penyasegats d’altures entre 5 i 7 metre i amb l’únic accés natural per la vessant est. Al cim es poden observar concentracions de restes arqueològiques, restes arquitectòniques amb les quals s’intueix l’estructuració dels espais i diferents dispersions de materials arqueològics de diverses cronologies
L’altiplà es divideix en dues parts diferenciades per les restes d’una muralla atribuïble al moment d’ocupació islàmic. Es tracta de restes d’enderrocs acumulats de forma lineal i que travessen d’oest a est el cim de la moleta. S’observa gran quantitat d’enderrocs entre els quals es poden intuir restes arquitectòniques que conformarien espais, edificis o unitats de la trama urbana del poblament. Estes restes són en majoria de construccions de pedra en sec i ortostrats. És en este espai on van tindre lloc les intervencions arqueològiques dutes a terme per l’equip de A. Bazzana als anys 1983 i 1984.
Per altra banda, a l’espai que queda al nord de la muralla es pot observar algunes construccions de pedra en sec aïllades, modificacions del terrenys vinculats possiblement a fronts de pedrera i monticles en el terreny originades per acumulació de sediments. A l’extrem situat a sud-est de l’altiplà, en el puntal, es troba de forma aïllada una gran acumulació d’enderrocs que també es deuen associar a restes de caràcter arqueològic.
Aquest jaciment té les característiques d’una important fortificació militar islàmica de l’època emiral (s. IX-X d.C.).
Al Marinet també s’ha trobat restes de l’Edat de Ferro. A banda en aquesta àrea arqueològica hi ha tres jaciments més en cova. On s’ha trobat restes més antigues és la Cova Empoma (del Paleolític final, 15.000-11.700 a.C.), situada a l’extrem superior esquerre del terme municipal de Xodos, a les terrasses agrícoles del vessant sud de la Lloma Velart. L’abric es troba orientat al sud, als peus de la cinglera sud que talla la partida denominada com La Solana. Es tracta d’una zona amb restes de bancals abandonats i despreniments de la cinglera que descendeixen en direcció sud cap al Barranc de Xodos. És en un abric d’aproximadament 35 metres d’amplària amb una petita terrassa natural que varia entre 2 i 4 metres d’amplària. A banda de cultura material del Paleolític final també s’ha trobat restes del Bronze final (primera meitat del I mil·leni a.C.).
La Cova de l’Escala ha estat ocupada durant el Calcolític (primera meitat del III mil·leni a.C.). Està situada a la zona nord-oest del terme municipal de Xodos, a l’escaló inferior de la cinglera sud de la mola de Marinet. Entrada alta respecte a la zona transitable de la cinglera, boca orientada al sud. L’obertura amb forma d’escletxa vertical (6 X 1,5 m.) dóna pas a una curta galeria, al fons de la qual trobem, una gatera ascendent que desemboca a una petita càmera. El recorregut total de la cavitat és de 25 metres.
Finalment, en aquest àrea arqueològica també està ubicada la Cova de la Pòlvora (Cova del Mas de Barranc), on s’han trobat restes de l’Edat del Bronze-Edat del Ferro (I meitat del I mil·leni a.C.). Està situada a la zona nord-oest del terme municipal de Xodos, a l’escaló inferior de la cinglera sud de la mola de Marinet. Gran abric que s’obri en la terrassa superior del peu de la cinglera. Aquest es caracteritza per una boca amb amplària de 10 metres, altura de 4 metres i interior ampli amb penetració màxima d’11 metres. La base es caracteritza per una àmplia terrassa amb restes d’acumulacions de pedres que podrien respondre a origen antròpic. A l’interior, en diverses roques, s’observen piletes circulars de diverses mides i fondàries. Estes responen a moments contemporanis vinculats a la producció de la pólvora.
Informació i fotografies: Informe de la prospecció arqueològica en el terme municipal de Xodos: elaboració de les fitxes de jaciments arqueològics del Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU.