Coneix la tòfona negra o d’estiu amb un expert i el seu gos
Acompanyareu a un expert truficultor i el seu gos trufero en la cerca d’aquest benvolgut diamant negre de les nostres muntanyes. Observareu com el gos entrenat troba les tòfones, coneixereu què és la tòfona, on, com i quan es produeix i recol·lecta, i com s’utilitza en cuina. A més, tindreu la possibilitat d’adquirir tòfona fresca.
La tardor és l’estació perfecta per a anar a la recerca de bolets i fongs. Una activitat que podràs combinar amb els passejos per la naturalesa, la visita a pobles amb encant com Vistabella del Maestrat, Xodos, Benafigos o Atzeneta del Maestrat i la degustació de saborosos plats de temporada en restaurats de la zona.
La intenció és fer passar una experiència que resulte inoblidable per a totes aquelles persones que decidisquen endinsar-se en aquesta meravellosa activitat que és la de recol·lectar i diferenciar bolets i fongs silvestres.
Junt amb el micòleg ens endinsarem en el Penyagolosa per a conéixer sobre el terreny les espècies fúngiques comestibles més conegudes de cada estació. El micòleg ens assessorara en tot moment i ens anirà explicant com buscar els bolets, on buscar-los, els que anem trobant si són bons per a menjar o no sempre amb explicacions adaptades a la tipologia del grup.
En acabar completa l’experiència degustant els bolets en un dels restaurants pròxims al Penyagolosa.
Viu, una autèntica experiència nocturna al Marinet 1466m, coneix Xodos i el seu encant en una nit màgica.
L’Hostal Rural Casa Anna disposa de 10 habitacions dobles amb calefacció. 6 d’aquestes habitacions estan en la primera planta de l’edifici. Es tracta d’habitacions dobles amb dos llits.
Quatre dels sis habitacions de la primera planta i totes les de la segona compten amb bany propi.
Les habitacions de la planta superior han sigut moblades i decorades amb una cura especial que ha tingut en compte les tradicions de la zona. Totes elles són habitacions dobles amb un llit de matrimoni i compten amb bany propi. Un ampli saló amb televisió i ximenera està a la disposició dels clients de l’Hostal. Unes magnífiques vistes es contemplen des del finestral del saló.
Hem de dir que el tracte és molt familiar et sents com a casa, val la pena fer una escapada per la zona només per veure el seu entorn, es poden fer boniques excursions, la més popular és pujar el pic de Penyagolosa, des del seu cim es pot veure la mar en dies clars, encara que la pujada és un passeig exigent per als quals no estiguen acostumats a passejos per la muntanya, es pot pujar el Penyagolosa des de la ruta habitual, per Vistabella i també des de Xodos 4-6 hores.
Amb una distància d’11,15 km i un desnivell positiu de 706 metres, aquesta ruta es presenta perfecta per a caminar o córrer pels voltants de Xodos. Pel que fa al recorregut, es pot considerar de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos direcció al mas de Felipe fins al mas de Vela. Després passa pel pla de la Creu fins a la pista de la Solana. Gira cap al Recuenco i després passant per l’ermita de Sant Cristòfol apleguem una altra vegada a Xodos.
Amb una distància de 6,75 km i un desnivell positiu de 303 metres, es pot consideraral recorregut de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos direcció al peiró de la Vega i la caseta de Ximo el Sastre. Després continua pel barranc del Mas de Vela cap al pou de la Canaleja. Des d’ací, cap al mas de Felipe i continuant el camí tornem cap a Xodos.
Amb una distància de 7,59 km i un desnivell positiu de 248 metres, aquesta ruta es presenta perfecta per a caminar o córrer pels voltants de Xodos. Pel que fa al recorregut, es pot considerar de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos direcció Sant Cristòfol per sota del tossal dels Pinarejos i que continua cap al pi de la Fontassa. Des d’aquí agafem la pista de la Solana en direcció al mas de Morratges. Finalment, tornarem pel camí reial cap a Xodos.
Amb una distància d’11,06 km i un desnivell positiu de 618 metres, aquesta ruta es presenta perfecta per a caminar o córrer pels voltants de Xodos. Pel que fa al recorregut, es pot considerar de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos pel camí del Castillo de Villamalefa. Passem pel mas de Felipe fins a aplegar al mas del Sord. Des d’ací a la moleta de Gargant i poc després el tossal de les Mallades. Finalment, agafarem el GR-33 en direcció Xodos.
Amb una distància de 15,13 km i un desnivell positiu de 713 metres, es pot considerar aquest recorregut de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos cap al mas de Felipe, després passa pel mas del Sord, travessa el barranc dels Frares fins a aplegar al mas de Montoliu. Des d’aquest punt continuem per la senda de la Carrascosa cap a la Noguereta. Baixem pel mas de Llamba i fem cap a l’esquerra per pujar al mas de Miravet i apleguem a Xodos.
Amb una distància de 12,92 km i un desnivell positiu de 746 metres, aquesta ruta es presenta perfecta per a caminar o córrer pels voltants de Xodos. Pel que fa al recorregut, es pot considerar de dificultat moderada. Aquest camí surt des de Xodos pel GR-33 en direcció al pou del Llop. Pujant pel mas de la Lloma passa prop de la caseta dels forestals. Rodeja la lloma fins a aplegar al mas de Paulo on reprenem el Gr-33.
Amb una distància de 7,42 km i un desnivell positiu de 377 metres, aquesta ruta es presenta perfecta per a caminar o córrer pels voltants de Xodos. Pel que fa al recorregut, es pot considerar de dificultat fàcil. Aquest camí surt des de Xodos agafant el camí històric de Benafigos direcció la Selleta. Després agafa la pista de la Nevera passant pel barranc Fondo, on, en una breu desviació apleguem a les Fontetes. Tornant a Xodos pel mas de Baix la Roca.
Menjars casolans amb ambient familiar, en un entorn natural i espectacular.
Etapa final que recorre el sender de la Lluna Plena GR33 (roig/blanc) Camí dels Pelegrins, al seu pas per la Lloma Bernat i Sant Miquel de les Torrocelles. En passar Sant Miquel ens desviarem cap al Castell d’Atzeneta del Maestrat.
Atzeneta del Maestrat, final etapa 5, final de la Ruta dels Pobles de Penyagolosa.
Una vegada allí, agafem el camí que ens duu al mas de Sanaüja i des d’allí a les Mallades. Continuem la ruta senda avall fins a la font de la Canaleja. Des de allí continuem direcció al GR33 fins arribar al nostre destí, Xodos.
Aquesta ruta travessa pel parc natural de Penyagolosa, pensada per a practicar senderisme. Per tal de fer l’itinerari, cal descarregar les rutes mitjançant l’aplicació mòbil Wikiloc.
Els termes municipals d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos ens ofereixen un paisatge diferent i únic. Amb una orografia molt abrupta de fortes pendents i profunds barrancs. Aquestes característiques li permeten tindre una flora i una fauna extraordinària.
Pel que fa a la flora, destaquen les carrasques, els pins blancs, negres i pinastres amb una abundant vegetació arbustiva. En aquest ecosistema conviuen nombroses aus i mamífers on destaquen la cabra muntesa, el porc senglar, el teixó i la geneta.
Per fer aquest recorregut són necessaris entre 2 i 5 dies, ja que està pensat per a realitzar-lo en 5 etapes diferents. El conjunt del recorregut consta de 2200 m de desnivell acumulat i una distància de 60 quilòmetres aproximadament.
Art rupestre del Calcolític
L’Àrea Arqueològica de Gargant de Xodos és una zona on es concentren 8 jaciments (Els Colegials, Moleta de Gargant, Forat del Porc, Cova de Gargant, Forat del Falcó, Coves dels Porros, Roca del Bou y la Banyadera). Encara que ha estat un espai ocupat en moltes èpoques històriques de l’antiguitat, destaca la Cova de Gargant, amb pintures rupestres de l’Art Llevantí Mediterrani declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (Bé d’Interés Cultural BIC).
La Cova de Gargant està datada al Calcolític-Edat de Bronze (III-II mil·leni a.C.). Està situada al sud-oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. Es tracta d’un cingle amb orientació sud que s’eleva sobre el Barranc dels Frares i culmina al xicotet pla on es troba el Mas de Gargant. Aquest es caracteritza per estar configurat en tres plataformes amb abrics longitudinals d’aproximadament 300 m.
El gruix del conjunt d’art parietal que configura el jaciment està situat en l’abric inferior de la cinglera. Les pintures es configuren en tres panells en possició primària. El panell núm. I, situat a l’oest; el panell núm. II, situat a la zona central de l’abric i el panell núm. III, localitzat a la zona est. En total es tracta d’un espai aproximat de 45 metres d’amplària.
Els motius documentats s’enquadren dins de l’art parietal esquemàtic. En el cas dels abrics de Gargant predominen les figures amb motius esquemàtics circulars i tectiformes. Tot i això, també es documenten motius lineals aïllats i triangulars. L’escassa varietat dels temes i la repetició d’estos pareix indicar un interés concret en dues fases en el seu procés pictòric. La més antiga correspondria als motius de quadrícula, reixa, plaques, barres i cercles executats en traç ample i en color roig castany. Mentre que la segona fase, més moderna, apareix representada pel grup de línies entrecreuades de traçat fi i petita grandària en color roig castany.
Les restes conservades actualment són escasses, principalment a causa de dos factors: l’espoli i a processos erosius de diferent índole. El jaciment està en greu risc de destrucció per la qual cosa es demana molta cura als visitants.
Altres evidències de l’Eneolític/Calcolític (2.800-2.100 a.C.) les trobem a els Colegials (2.600-2.100 a.C.) i la Banyadera (Neolític-Calcolític del 3.400-2.100 a.C.). Els Colegials, que està tipificat com un hàbitat dispers, es troba situat lleugerament a l’oest en la meitat del terme municipal de Xodos, a les terrasses agrícoles del mas dels Col·legials.
L’Eneolític/Calcolític es carácteritza per la utilització dels primers metalls. És el moment en què apareixen els primers indicis de metal·lúrgia, centrada en la manipulació del coure per a la fabricació d’objectes d’utilització no quotidiana (armes, peces d’adorn i de prestigi). A nivell social es produeix un increment dels intercanvis comercials i una especialització artesanal. S’incrementa la productivitat de l’agricultura gràcies a l’ús d’arada, del regadiu i del carro. En la ramaderia s’aprofita la força motriu del bestiar. Hi apareixen poblats fortificats i megàlits. Les societats es fan més complexes.
Anterior a la Cova de Gargant, s’ha trobat evidències del Neolític (5.600 – 2.800 a.C.) a la Moleta de Gargant, Forat del Porc i la Banyadera. El primer és un jaciment de tipologia d’hàbitat concentrat, el segon una cova i el tercer un hàbitat dispers.
Aquest període prehistòric es caracteritza per l’assentament de l’home en els primers poblats i en el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. L’èsser humà, tot i que no deixa de ser nòmada, comença assentar-se en llocs concerts durant més temps, i passa de ser una societat caçadora-recolectora a productora. Aquests poblats es contruien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, solien estar configurats per cabanes de planta circular construïdes amb materials peribles con adobs i fusta. Els poblas es construien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, de vegades, estaven protegits dels grups veïns o dels animals salvatges mitjançant estacades, fossats o murs. La cultura material que defineix aquest període és la ceràmica, la qual s’utilitzarà com a contenidors de productes alimentaris com els cereals. També es continuen utilitzant eines de pedra, però aquestes s’adapten a les noves activitats agrícoles, desenvolupant-se la tecnologia de la pedra polida.
Evidències de l’Edat del Bronze (2.450-750 a.C.) les trobem a tres jaciments: el Forat del Falcó, les Coves dels Porros i la Cova de Gargant. Els dos primers són jaciments en cova mentre el tercer és un abric d’art rupestre a cavall entre el Calcolític i el Bronze.
El Forat del Falcó s’ubica cronològicament a finals del Bronze i principis del Ferro (primera meitat del I mil·leni a.C.). Està situat al sud-oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. La cova es caracteritza per tenir una gran obertura que es troba parcialment tancada amb un mur realitzat amb pedra seca. La boca s’estreteix progressivament i dóna pas a una galeria de 19 metres de recorregut fins a donar pas a un pou de 4,5 metres. Darrere descendir el pou, la galeria continua durant 60 metres. Al final de la galeria trobem una sala amb sostre lleugerament elevat.
Les Coves dels Porros té una cronologia semblant al Forat del Falcó (Edat del Bronze – Edat del Ferro, II mil·leni- primera meitat I mil·lena a.C.). Està situada a la meitat oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. Es tracta d’un conjunt de tres cavitats situades a la base de la cinglera on s’encaixa el Barranc de les Vallegueres. Les tres obertures se situen al marge nord del Barranc i l’obertura de la seua boca segueix orientació sud. Tan sols a la zona de la boca de cada una de les cavitats s’observa una terrassa natural menuda. La resta de l’àrea immediata es caracteritza pel vessant continua i pronunciada que descendeix cap al Barranc.
• Cavitat I: És la situada més a l’oest del conjunt. Es tracta d’un abric menut de 5 x 5 metres d’altura i penetra 4 m.
• Cavitat II: Abric central respecte al conjunt i de característiques similars a l’anterior. Boca amb unes mesures de 4,9 m d’amplària per 3,75 m d’altura i penetra 3,8 m. A la part més externa es documenta una tanca.
• Cavitat III: Està situat a l’est del conjunt. Morfològicament és una cavitat major a les anteriors, amb unes mesures de 4,65 d’ample per 2,70 d’alt i amb una profunditat de 5,50 m. L’estreny interior conserva restes de paret de pedra seca..
L’Edat del Bronze es caracteritza per un canvi en l’organització social, apareixent èlits que exerciran el seu control sobre el territori, els recursos i la població. Fruit d’aquest canvi social també canvia el patró d’assentament, i les noves necessitas fan que es trien espais en alçada amb protecció natural i de fàcil defensa. Un altre dels fets més característics d’aquesta època és la implantació definitiva de la metalúrgia i la fundició. La inhumació dels morts es fa a les coves, als dòlmens i als aixovars. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d’adorn. L’art es concreta en figures de pedra i dibuixos d’escenes de mort.
Finalment, ja en la nostra era, a l’època medieval trobem en 4 jaciments: Moleta de Gargant, Forat del Porc, Forat del Falcó i la Banyadera. D’època islàmica (711-1.233/38 d.C.) hi ha restes a la Moleta de Gargant (s. IX-X a.C.), el Forat del Falcó (s. IX-X a.C.) i la Banyadera (s. IX-XII a.C.). Del període cristià (1.233/38-1.492 d.C.) només trobem restes al Forat del Porc (s. XIV d.C.).
Informació i fotografies: Informe de la prospecció arqueològica en el terme municipal de Xodos: elaboració de les fitxes de jaciments arqueològics del Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU.
És un lloc de culte catòlic que se situa en el cim del pujol homònim. Situada al nord-oest de Xodos i presenta una catalogació genèrica com a Bé de Rellevància Local (BRL). Es tracta d’una construcció de planta quadrangular, de xicotetes dimensions (cinc metres de llarg per quatre d’ample), de fàbrica de maçoneria i pedra, amb sostrada de dos aiguavessos i acabada en teules, de la qual sobreïx l’espadanya d’una sola campana. L’edifici està blanquejat excepte les dovelles que emmarquen les obertures (la porta i una xicoteta finestra en la part superior de la façana lateral en la qual aquesta es troba), que apareixen pintades en roig.
S’accedeix al lloc de culte per una porta situada en un dels laterals, i l’accés es realitza a través d’una senzilla porta de fusta en arc de mig punt.
Interiorment es contínua amb la senzillesa i austeritat de l’exterior, podent se destacar la presència d’un retaule amb la imatge del titular (un dels patrons del poble) datats en 1938 i el seu cost va ser sufragat per mossén
Joan Tomás i Porcar, que era natural de Xodos. La festa de Sant Cristòfol se celebra a partir del 14 d’agost, però no sempre ha sigut així, ja que antigament se celebrava el dilluns següent al segon diumenge de setembre;
i durant els festejos es realitzava una romeria a l’ermita en la qual es portava un gegantesc estendard, de quasi 5 metres d’altura.
Declarat “Bé d’Interés Cultural” (BIC) és un passadís que comunica la plaça de l’església amb el precipici al qual es troba abocat el poble. El seu origen és defensiu. En l’entrada que dona a la plaça aquesta rematat per un arc apuntat. En la part superior d’aquesta estructura es troba un xicotet edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva o més aviat de guaita.
Declarat “Bé de Rellevància Local” (BRL)
Situada al costat de la Casa Consistorial la seua antiguitat data del Segle XVI amb una nau de tres altars i campanar. L’estil de la seua construcció era renaixentista, ara és eclèctic.
En el seu interior es pot observar una creu gòtica data del segle XVI, construïda en plata llaurada amb esmalts incrustats, així com una imatge de la Verge amb el Xiquet, de valor considerable, tallada en fusta policromada.
