Coneix la tòfona negra o d’estiu amb un expert i el seu gos
Acompanyareu a un expert truficultor i el seu gos trufero en la cerca d’aquest benvolgut diamant negre de les nostres muntanyes. Observareu com el gos entrenat troba les tòfones, coneixereu què és la tòfona, on, com i quan es produeix i recol·lecta, i com s’utilitza en cuina. A més, tindreu la possibilitat d’adquirir tòfona fresca.
La tardor és l’estació perfecta per a anar a la recerca de bolets i fongs. Una activitat que podràs combinar amb els passejos per la naturalesa, la visita a pobles amb encant com Vistabella del Maestrat, Xodos, Benafigos o Atzeneta del Maestrat i la degustació de saborosos plats de temporada en restaurats de la zona.
La intenció és fer passar una experiència que resulte inoblidable per a totes aquelles persones que decidisquen endinsar-se en aquesta meravellosa activitat que és la de recol·lectar i diferenciar bolets i fongs silvestres.
Junt amb el micòleg ens endinsarem en el Penyagolosa per a conéixer sobre el terreny les espècies fúngiques comestibles més conegudes de cada estació. El micòleg ens assessorara en tot moment i ens anirà explicant com buscar els bolets, on buscar-los, els que anem trobant si són bons per a menjar o no sempre amb explicacions adaptades a la tipologia del grup.
En acabar completa l’experiència degustant els bolets en un dels restaurants pròxims al Penyagolosa.
Viu, una autèntica experiència nocturna al Marinet 1466m, coneix Xodos i el seu encant en una nit màgica.
La circular al pic és una continuació de la Ruta Roja del barranc de la Pegunta.
La ruta del barranc de la Pegunta comença en l’aparcament dels vivers forestals, al costat de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa i recorre la microrreserva de flora de la Pegunta fins a la Banyadera i el Corralico.
L’inici de ruta el trobem al Corralico. Comencem caminant per una pista que ens condueix al mas de la Cambreta (dreta), aquesta discorre sense massa desnivell en direcció sud-oest. En arribar a aquest punt, descendeix visiblement entre pinastres (Pinus pinaster), els quals ens indiquen un canvi en la composició del sòl marcadament silici. Quan la pista forestal fa el primer zig-zag en el seu descens cap al Carbo, serà el moment d’abandonar-la, ens internarem setanta metres en el bosc per a realitzar la nostra primera parada.
Parada 1
Ens trobem en la nevera, construcció del segle XVII que servia com a depòsit de neu, amb la qual, una vegada transformada en gel es comerciava a les poblacions de la plana de Castelló per a la utilització en refrescos i en la conservació de peix.
Retrocedim cap a la pista i, uns metres abans d’arribar-hi, prenem la senda que baixa pel vessant sud-oest del pic. Trobem nombroses espècies arbustives entre les quals destaquen el roser boscà (Rosa canina) i l’arç blanc (Crataegus monogyna). D’aquesta manera i sense abandonar la senda, en quinze minuts arribem a una pista forestal.
Parada 2
Seguint-la arribem en breu a la bella “Fuente del Paso”, les aigües de la qual sorgeixen de l’interior d’un bancal a través d’un profund buit en la paret de pedra. Des d’aquest lloc observem el mas de Peñagolosa rodejada de camps de cultiu, vestigis de la vida d’altres temps.
A cinc minuts arribem al final de la pista, en aquest punt apareixen dos camins, prenem el de l’esquerra, que ens porta en un suau ascens fins al cantal de Miquelet, un ampli tossal que uneix Penyagolosa amb la Golosilla i ens ofereix una nova panoràmica.
Parada 3
Amb un agradable descens de cinc minuts arribem a un punt en què no podem sinó sentir-nos dominats per la majestuosa paret sud de Penyagolosa de 200 m, ratllada de tons rojos i ocres dels diferents estrats de pedra calcària que la formen. Des d’ací, la senda discorre suau entre càdecs (Juniperus oxicedrus), savines negres (Juniperus phoenicea), savines turíferes (Juniperus thurifera), alzines (Quercus ilex), pinasses (Pinus nigra) i aromàtiques com el timó (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja montana) i l’espígol (Lavandula latifolia).
Després de quaranta minuts de camí trobem un robust abancalament de pedra en sec que ens acompanyarà fins al peu d’un tallat que dóna recer a dos abrics o balmes.
Parada 4
Aquestes balmes conegudes com les coves del Sastre serveixen de refugi per al bestiar. Són abrics naturals tancats amb un mur de pedra seca per a poder resguardar-se de les tempestats d’estiu, les neus o el fort sol del migdia. La senda continua sense massa esforços fins al coll.
Parada 5
Des del coll del Pla de la Creu tenim una bella panoràmica amb la població de Xodos al fons. Aquest coll és una de les fronteres lingüístiques del nostre territori, el vessant nord (mas de Torreter) de parla valenciana i el vessant sud (mas del Collado) de parla castellana.
Des d’ací prenem el PRV-79 que ens puja a la gelera de Fraga i seguint els senyals per un senda paral·lela a la pista forestal arribem de nou al Corralico passant per la font Trobada.
L’ascens al cim és una continuació de la ruta del barranc de la Pegunta.
La ruta del barranc de la Pegunta comença en l’aparcament dels vivers forestals, al costat de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa i recorre la microrreserva de flora de la Pegunta fins a la Banyadera i el Corralico.
Des de l’esplanada del Corralico, prendrem la zigzaguejant senda a través d’un bosc de pi roig que ens ajudarà a guanyar altura ràpidament.
Parada 1
A la meitat de l’ascensió trobem una xicoteta construcció. Des d’ací hem guanyat altitud i les primeres masies es divisen per damunt de la muntanya. A poc a poc eixim de la zona boscosa i trobem vegetació d’altitud més adaptada al fred i sòls pobres: savina de muntanya (Juniperus sabina) coixí de monja (Erinacea anthyllis) i herba de Penyagolosa (Erodium celtibericum). Des d’ací tenim el cim a un tir de pedra tot i que encara ens farà suar un estona més en el seu últim tram.
Parada 2
Una vegada arribem al cim gaudirem d’una de les millors panoràmiques de la Comunitat Valenciana. En dies clars és fàcil divisar el Montgó i les altes serres de la Marina, les illes Columbretes i el delta de l’Ebre.El descens es fa per la mateixa ruta sempre seguint la senda per a evitar l’erosió del sòl d’aquest lloc tan fràgil i singular.
Aquest itinerari recorre el barranc de la Pegunta, un dels enclavaments de major biodiversitat del parc i de la Comunitat Valenciana. Part de l’itinerari està dotat de cartells interpretatius de la vegetació més significativa de la microrreserva de flora amb la finalitat de que conegues millor l’alt valor ecològic del lloc.
Iniciem el recorregut en l’aparcament dels vivers forestals a escassos metres de l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Aquest és un bon lloc on deixar el cotxe i després d’una visita al centre d’interpretació del parc i l’ermitori, començar la nostra ruta.
Aquesta senda discorre pel barranc i va paral·lela a la pista forestal fins que la creua.Una vegada creuada la pista, la sendera comença a prendre una suau pendent introduint-nos en l’espessa pineda del barranc de la Pegunta.
El Parc Natural de Penyagolosa disposa d’una zona d’acampada lliure (àrea d’acampada el Planás) i tres campaments per a grups prèvia autorització (Lloma del Mig i Lloma Velà I i II ).
Per acampar al Planás hi ha que sol·licitar l’autorització almenys amb 7 dies d’antelació als Serveis Territorials de la Conselleria de Medi Ambient de Castelló, Avinguda Germans Bou 47 (Castelló) Tel. 012. També pot tramitar la seva sol·licitud a qualsevol oficina de l’PROP, amb la previsió de realitzar-la amb una mica més d’antelació amb l’objectiu que arribi a Castelló amb aquests 7 dies d’antelació requerits.
El període màxim d’acampada que es concedeix és de 10 dies. Trobareu el model de sol·licitud en el següent enllaç: http://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=697
Per poder acampar necessita disposar de la resposta afirmativa de la direcció territorial, i no n’hi ha prou amb tenir el justificant de la sol·licitud. En l’àrea de l’ermita de Sant Joan podràs trobar dos refugis lliures per a pernoctar.
Tancat fins nou avís
Una vegada allí, agafem el camí que ens duu al mas de Sanaüja i des d’allí a les Mallades. Continuem la ruta senda avall fins a la font de la Canaleja. Des de allí continuem direcció al GR33 fins arribar al nostre destí, Xodos.
Eixim de Vistabella recorrent el GR7 (roig/blanc) pel Pla de Vistabella fins a arribar a la font de l’Espino. Des d’allí continuem pel parc natural de Penyagolosa per a arribar a l’ermitori de Sant Joan. Aquesta etapa es caracteritza per l’entorn magnífic que ens brinda el parc natural i la seua ermita datada del segle XII.
Construcció d’origen medieval amb posteriors ampliacions neoclàssiques i barroques, que concentra gran part de la màgia i misticidad del Penyagolosa, als peus del qual se situa. Aquest santuari és el focus d’atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any les peregrinacions ancestrals de la majoria de pobles de voltant, com Culla, Vistabella, Xodos i Puertomingalvo. Algunes d’elles es remunten a l’Edat mitjana, sent la més coneguda la dels “Pelegrins de Les Useres”, declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial, que se celebra l’últim divendres d’abril. En elles, els pobles demanen pau, aigua i salut a la imatge romànica del sant.
