Aquesta ruta ens permet observar les majestuoses parets del sud del pic de Penyagolosa.
La circular al pic és una continuació de la Ruta Roja del barranc de la Pegunta.
La ruta del barranc de la Pegunta comença en l’aparcament dels vivers forestals, al costat de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa i recorre la microrreserva de flora de la Pegunta fins a la Banyadera i el Corralico.
L’inici de ruta el trobem al Corralico. Comencem caminant per una pista que ens condueix al mas de la Cambreta (dreta), aquesta discorre sense massa desnivell en direcció sud-oest. En arribar a aquest punt, descendeix visiblement entre pinastres (Pinus pinaster), els quals ens indiquen un canvi en la composició del sòl marcadament silici. Quan la pista forestal fa el primer zig-zag en el seu descens cap al Carbo, serà el moment d’abandonar-la, ens internarem setanta metres en el bosc per a realitzar la nostra primera parada.
Parada 1
Ens trobem en la nevera, construcció del segle XVII que servia com a depòsit de neu, amb la qual, una vegada transformada en gel es comerciava a les poblacions de la plana de Castelló per a la utilització en refrescos i en la conservació de peix.
Retrocedim cap a la pista i, uns metres abans d’arribar-hi, prenem la senda que baixa pel vessant sud-oest del pic. Trobem nombroses espècies arbustives entre les quals destaquen el roser boscà (Rosa canina) i l’arç blanc (Crataegus monogyna). D’aquesta manera i sense abandonar la senda, en quinze minuts arribem a una pista forestal.
Parada 2
Seguint-la arribem en breu a la bella “Fuente del Paso”, les aigües de la qual sorgeixen de l’interior d’un bancal a través d’un profund buit en la paret de pedra. Des d’aquest lloc observem el mas de Peñagolosa rodejada de camps de cultiu, vestigis de la vida d’altres temps.
A cinc minuts arribem al final de la pista, en aquest punt apareixen dos camins, prenem el de l’esquerra, que ens porta en un suau ascens fins al cantal de Miquelet, un ampli tossal que uneix Penyagolosa amb la Golosilla i ens ofereix una nova panoràmica.
Parada 3
Amb un agradable descens de cinc minuts arribem a un punt en què no podem sinó sentir-nos dominats per la majestuosa paret sud de Penyagolosa de 200 m, ratllada de tons rojos i ocres dels diferents estrats de pedra calcària que la formen. Des d’ací, la senda discorre suau entre càdecs (Juniperus oxicedrus), savines negres (Juniperus phoenicea), savines turíferes (Juniperus thurifera), alzines (Quercus ilex), pinasses (Pinus nigra) i aromàtiques com el timó (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja montana) i l’espígol (Lavandula latifolia).
Després de quaranta minuts de camí trobem un robust abancalament de pedra en sec que ens acompanyarà fins al peu d’un tallat que dóna recer a dos abrics o balmes.
Parada 4
Aquestes balmes conegudes com les coves del Sastre serveixen de refugi per al bestiar. Són abrics naturals tancats amb un mur de pedra seca per a poder resguardar-se de les tempestats d’estiu, les neus o el fort sol del migdia. La senda continua sense massa esforços fins al coll.
Parada 5
Des del coll del Pla de la Creu tenim una bella panoràmica amb la població de Xodos al fons. Aquest coll és una de les fronteres lingüístiques del nostre territori, el vessant nord (mas de Torreter) de parla valenciana i el vessant sud (mas del Collado) de parla castellana.
Des d’ací prenem el PRV-79 que ens puja a la gelera de Fraga i seguint els senyals per un senda paral·lela a la pista forestal arribem de nou al Corralico passant per la font Trobada.