L’alqueria berber
L’origen del municipi d’Atzeneta del Maestrat ha sigut atorgat a la tribu berber dels Zanata. Es tracta d’una tribu del nord d’Àfrica que va vindre a la Península Ibèrica en la primera fornada de l’invasió islàmica del s. VIII d.C. (711). S’ha trobat evidències de la presència berber a les terres de la Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord al s. VIII. A l’època emiral (s.IX-XI d.C.) els berbers es van fer forts en aquestes muntanyes davant de l’inestabilitat política de l’època.
L’antic nucli històric i Raval d’Atzeneta del Maestrat es troba encaixat en un promontori en forma de morró que s’alça sobre diversos llits hídrics. Concretament es tracta del carrer de l’Orde de Montesa/ Vall de Verdunc al nord, la rambla d’Atzeneta a l’est, i el carrer del barranc de la Font al sud el qual es deu vincular amb el barranc de l’Aiguanova. A l’època andalusina va ser aquí on es van instal·lar els primers pobladors berbers conformant un tipus de poblat anomenat Alqueria. Una prova de l’existència d’aquesta alqueria és que al 1213 es citada en un acte de donació que el rei Pere va fer a l’Orde del Temple quan s’estava negociant la conquesta de la Taifa de València. El historiador local Mossen Jesús Miralles va datar el naixement de l’alqueria berber de Zaneta al s. XI-XII.
Aquest espai es configura en la zona central del denominat com pla d’Atzeneta, el qual es tracta d’una àmplia vall intramuntana i que al mateix temps es troba envoltada per les serres d’Esparraguera al nord i nord-est, serra de la Creu al sud sud-est, i el conjunt muntanyós del massís del Penyagolosa a l’oest.
Al 1233 el Rei Jaume I va conquerir aquest territori procedent de les terres d’Aragó. L’11 de gener de 1272 Guillem d’Anglesola va atorgar carta de poblament a 80 pobladors procedents de terres de Lleida, segons els furs i costums de Saragossa, davant el despoblament provocat per la fugida dels residents andalusins. Al 1303 el Castell de Culla, del qual formava part Atzeneta, va ser comprat per l’Orde del Temple. Després de la disolució dels templers, al 1317 es va crear l’Orde de Montesa, que va integrar totes les possessions templeres i hospitalàries del nord del Regne de València. Una altra fita important de la història d’Atzeneta es va produir al 1345 quan es crea la Setena de Culla, comunitat d’herbatge que autogestionava les pastures i els boscos de les set poblacions del Castell de Culla. Aquest fet va donar inici a l’època dorada d’aquest territori (s. XIV i XV) gràcies al comerç de la llana, que s’exportava a la Toscana italiana. Aquesta comunitat, amb uns capítols propis, va perdurar fins al s. XIX. Al s. XVI el comanador de la Setena de Culla va fixar la seua residència a Atzeneta i la Encomana va a passar a denominar-se d’Atzeneta i Culla.
El jaciment arqueològic, que correspon a l’època cristiana, ocupa diversos espais de l’actual trama urbana: el Nucli històric i el Raval. L’àrea corresponent al primer nucli d’Atzeneta del Maestrat es correspon al denominat com Sòl de la Vila o Vila Closa i correspon aproximadament amb la plaça de la Divina Pastora, els carrers del Pal i San Antoni, i les cases situades en aquests.
Pel que respecta al recinte emmurallat del segle XIV, a l’interior d’aquest es troben un total de 9 illes urbanes, la plaça Major, la Plaça Divina Pastora i els carrers de San Roc, el carrer del Venerable Joan Baptista Bertran, el carrer de la Taleca, el carrer de Sant Antoni, el carrer del Pal i carrer Botella.
Finalment pel que respecta al Raval, aquest es troba situat extramurs a l’oest del recinte emmurallat i configurat pel carrer dels Hostals, el carrer de mossén Pere, el carrer del Ferrer i possiblement el carrer de la Puríssima. A més, cal afegir l’Era de la Vila i el «cagaferrar», tots dos situats a l’extrem oest del mateix Raval.
El primer indici històric de la vila d’Atzeneta és possible atribuir-lo Vila Closa o Sol de Vila, situada a l’extrem est de l’actual Vila. Els accessos a l’interior es realitzarien a través del portal del Portalet, amb eixida cap a la Rambla d’Atzeneta, i el portal Clos, el qual degué situar-se entre els carrers del Venerable Bertran i Sant Antoni. Respecte a aquest primer nucli, les cronologies no són clares ja que no es disposen de dades arqueològiques que contrasten cronològicament, no obstant això, Mossèn Miralles atorga a quest espai cronologies entre els segle XI i XII. L’únic element d’aquest recinte que es conserva es un muntant que formaria part del bastiment d’una de les portes d’entrada a l’interior de la vila (Portal del Portalet), tot i què aquesta estructura té cronologia dubtosa.
Per altra banda, la muralla medieval de la que es conserven diferents elements arquitectònics possiblement tingué el seu origen a finals del segle XIV. Aquesta data es coneix a través de diversa documentació escrita en la que es menciona la construcció de muralles en els dominis de l’Orde de Montesa en el conjunt d’obres de millora o construcció de nova planta entre 1374 i 1377, en el context dels dos Peres.
El traçat que manté l’actual muralla es conserva puntualment en diversos espais del nucli urbà. Així el tram millor conservat el trobem en el carrer Orde Montesa, tractant-se d’un tram aproximadament de 12 -14 m de llargària que conserva diferents element originals medievals de caràcter poliorcètic (merlets, espilleres) junt a reformes d’època moderna i contemporània. L’accés a aquest recinte es realitzaria pel ja nomenat Portalet, el portal del Forn al final del carrer Sant Roc, el portal de Pelleric entre l’Actual Capella i l’Ajuntament, i el Portal de Vistabella pròxim a la Torre de la Presó. D’aquestes entrades tant sols es conserva una part del Portalet.
Altres trams de muralla possiblement es troben conservats de manera parcial entre els immobles actuals, servint en molts casos com a estructura dels mateixos edificis. La resta de trams ja inexistents i dels quals tenim documentada destrucció, és el tram situat al limit nord-oest. Aquest flanc de muralla va ser destruït progressivament, però es documenta aquesta destrucció des del segle XVII per diverses causes, entre les que trobem l’acció natural de deteriorament de l’estructura i intervenció de la mà de l’home.
L’ultim element del perímetre emmurallat es correspon a «la torre de la Presó», es tracta d’una torre de planta rectangular que es situa al flanc nord-oest del nucli històric, controlant els accessos que podien donar-se des del nord i l’oest. La torre va sofrir diverses reformes que degueren realitzar-se d’acord a les necessitats d’utilitat en cada moment històric. Una d’aquestes reformes, la realitzada en 1853, queda marcada en la llinda de la porta que dona accés a l’interior de la torre en l’actualitat.
La zona interior del recinte emmurallat alberga la presència de diferents edificis d’interés històric. Un primer grup serien els que figuraren o han sigut patrimoni sacre l’església: l’església parroquial (P/Major 1), l’ermita de Sant Roc (P/ Major 56) i l’església primitiva (C/ Venerable Bertran 38). El segon grup i com a patrimoni civil documentem: la casa de la vila (P/Major 2), la casa de la família Barcelò (P/ Major 19 ), la casa família Moles (C/ Venerable Bertran 17 N2-19) i la casa Timor (C/ Venerable Bertran 3-5). Possiblement alguns dels edificis del llistat tinguen el seu origen en el s. XVI, etapa en que Atzeneta del Maestrat va tenir un important desenvolupament econòmic i augment demogràfic.
Altre espai històric que cal destacar és el Raval que cronològicament es troba constatat en la documentació escrita d’inicis del segle XVI. Per tant el desenvolupament urbà d’aquest espai possiblement ja degué donar-se des de mitjans del segle XV.
Informació i fotografies: Inventari arqueològic de la Mancomunitat de Penyagolosa – Pobles del Nord (Atzeneta). Projectes culturals UJI – Encultura, Vicerectorat de Cultura i Relacions Institucionals
