Cerrar
Inici / Patrimonis / Vistabella del Maestrat / Àrea arqueològica del Pont Romà

Àrea arqueològica del Pont Romà

La defensa de frontera d’un camí ancestral

L’Àrea Arqueològica del Pont Romà de Vistabella del Maestrat és una zona on es concentren 4 jaciments: Camí del Pont, Moleta del Mas del Pont, Ombria del Pont y Pont del Riu Montlleó. Dos d’aquests jaciments estan declarats BIC: Moleta del Mas del Pont i Pont del Riu Montlleó. Encara que hi restes que es remunten més enrerre, el més característic d’aquesta zona són els vestigis de l’època medieval, tant islàmic com cristià.

La Moleta del Pont és la zona més interessant des del punt de vista arqueològic. És una elevació que es conforma en el lòbul del meandre que dibuixa el riu Montlleó a l’altura en què es denomina riu Sec. Aquest espai presenta forma ovoidal amb orientació nord sud i assoleix un desnivell màxim entre el llit del riu Montlleó (964 m.s.n.m) i el cim de la mola (1.040 m.s.n.m) de 76 metres.

La moleta es troba configurada en tres altures, totes tres esglaonades i al mateix temps componen quatre cossos pràcticament independents i delimitats per diversos accidents topogràfics. S’observa la següent estructuració del poblament històric:

– Zona 1, àrea del Mas del Pont: Aquesta està situada a cota inferior (1.005 m.s.n.m), es correspon al mas i el seu terreny perimetral i es tracta d’una depressió delimitada al nord per un xicotet cingle, a l’est i oest per terrasses de cultiu i al sud pel Camí Reial.

– Zona 2, dispersions i estructures d’època islàmica: situada a cota lleugerament superior a l’anterior (1.015 m.s.n.m), es caracteritza per ser un espai amb una xicoteta plana a la part superior immediata al mas (0,5 ha aprox.) i delimitada al nord pel cingle de la moleta, a l’est pel cingle que davalla al riu Montlleó, al sud amb el mas del Pont, i a l’oest per vessants esglaonats per bancals amb pendent moderat.

– Zona 3, àrea de poblament d’època ibèrica: el tercer dels espais, amb una altura mitjana de 1.026 m.s.n.m i una extensió de 0,2 ha, es situa en la primera de les taules que configura la moleta. Aquesta està envoltada al seu extrem nord pel cingle que s’alça per configurar l’última elevació de la moleta i als límits est, sud i oest per cingleres que davallen cap al riu Montlleó. Tot aquest espai es caracteritza per l’alt grau d’erosió.

– Zona 4, fortificació medieval cristiana: la quarta àrea es concentra a la zona situada al nord, tractant-se de la part més alta (1.040 m.s.n.m) de la moleta i trobant-se delimitada per cingleres de diferents alçades en tots els seus extrems. Tota aquesta àrea es caracteritza per conformar una xicoteta extensió d’aproximadament 1 ha on s’acumulen grans quantitats de sediment intercalats amb afloraments de roca a la zona sud.

– Cova del Pont: aquesta àrea no està inclosa dins de la sectorització, però es correspon amb una xicoteta cavitat oberta en una escletxa situada a la part inferior nord del de la quarta àrea. 

El jaciment de la Moleta del Pont presenta un mínim de 6 ocupacions històriques amb diferents graus de conservació i característiques arqueològiques. Gràcies a les concentracions i dispersions de cultura material documentades s’ha pogut establir relacions entre les zones en què s’estructura l’espai i les diverses ocupacions històriques.

– Ferro Antic (s. VIII-VII a.C.): Les concentracions és situen a les zones 2 i 3, però les característiques de la dispersió a la zona 2 (prop del cingle) fa pensar que el poblament durant aquesta època és situaria originàriament a la zona 3. Les escasses restes documentades no permeten realitzar una aproximació a la funcionalitat de l’espai durant aquest període.

– Període ibèric (s. VI-I a.C.): Cronològicament, les restes ceramològiques tan sols permeten acotar l’ocupació a moments de l’Ibèric Final gràcies a la importació de Campaniana A i l’As de seca Kelse (una moneda de l’època trobada en aquest lloc). Quant a funcionalitat de l’espai, aquest segurament respon a un poblat vinculat amb el control de la xarxa viària o els passos naturals, no obstant això també degué exercir explotació agropecuària al territori circumdant.

– Període islàmic (s. IX-XII d.C.): aquesta etapa ha deixat evidències notòries al jaciment de la Moleta del Pont. Les dispersions de materials es concentren de forma residual a la zona 4 i preferentment a la part alta de la zona 2. És en aquest espai on s’ha documentat una concentració significativa de restes de vaixella ceràmica utilitària (cuina, emmagatzematge i taula) d’època islàmica i estructures associades.

Les estructures es corresponen a plantes d’habitacions rectangulars, de les quals dos s’han pogut documentar de forma completa. Aquestes tenen unes mesures aproximades de 10 m de llargària per 2,5 / 3 d’amplària, segueixen orientació nord-est sud-oest i presenten el llindar de la porta al flanc sud. Pel que respecta a la tècnica constructiva, aquesta es conforma amb dues filades d’ortòstats clavats de forma vertical i zones excavades en el nivell geològic.

A banda d’aquestes dues estances, també s’observen diverses alineacions amb tècniques constructives similars per tota l’àrea.

– Període Cristià (s. XIII-XIV d.C): localitzat exclusivament al cim de la zona 4, on es concentra una escassa dispersió de restes ceràmiques i es documentà una potent muralla amb torres que delimita el perímetre d’un ampli recinte d’aproximadament 0,2 hectàrees. La fortificació es situa al flanc nord i est de la mola, i es confecciona a través de llenços de muralla intercalats amb almenys dues torres de planta quadrangulars que conserven alçades d’entre 1 i 2 metres. Quant a la seua tècnica constructiva, les torres i muralla estan confeccionades amb fàbrica de maçoneria encofrada que s’adapta a la topografia del terreny. A l’interior del recinte emmurallat també es pot observar diversos amuntonaments i alineacions de pedres que es poden correspondre a estructures soterrades.

La funcionalitat d’aquest espai està clarament influenciada pel territori en què s’emmarca, és a dir, un espai de frontera en el qual a partir de la conquesta cristiana es construïren fortificacions per al control tant del territori com de les vies. Així doncs la localització, la poliorcètica i les restes d’armament ens parlen d’un espai estratègic que calia controlar i protegir.

– Edat Moderna: les restes corresponents a aquesta època són les corresponents al conjunt d’edificacions del Mas del Pont, situades a la zona 1. Tot i que òbviament no totes les construccions del mas es corresponguen a moments d’aquest període, sí que cal tindre en compte que aquest ja es menciona repetidament des del segle XVI a les Visures de Vistabella. Actualment el mas està compost per diverses edificacions, algunes de les quals poden tindre cronologies antigues donades les seues característiques arquitectòniques. Pel que respecta a la funcionalitat de l’espai, aquest s’emmarca en la nova dinàmica de poblament rural que radica a les unitats que configuren els masos, els quals es configuren com a unitats quasi autogestionades.

– Edat Contemporània: a banda d’algunes de les remodelacions del Mas de Pont, altre dels espais significatius per a aquest moment es la Cova del Pont. Aquesta va servir de refugi per als masovers durant la Guerra Civil (1936-1939).

Molt relacionat amb la importància històrica de la Moleta del Mas del Pont és el Camí del Pont o Camí Reial de Mosquerola. És un camí històric de certa rellevància en el context castellonenc. Es tracta d’un camí amb un itinerari supraregional que degué començar al litoral a l’altura de Prat de Cabanes/Torreblanca, travessar el pla de l’Arc Romà de Cabanes, la vall d’Atzeneta del Maestrat, ascendir fins al Pla de Vistabella per acabar descendint fins al riu Montlleó. Un llarg itinerari amb categoria supraregional que funcionaria com àxon d’unió de territoris i exerciria com a canalitzador comercial. 

Les restes de l’antic camí es corresponen amb un jaciment lineal que presenta diversos elements estructurals propis dels camins històrics antics. Així trobem l’espai de circulació, les vores o límits de la calçada i altres elements puntuals (roderes, aterrassaments, desmuntatge de vessants….).

– Calçada: per al camí del Pont, l’amplada d’aquest espai oscil·la entre 2,75 i 3,25 m. Respecte a infraestructures corresponents a la superfície del camí, no s’ha pogut observar cap classe de pavimentació. No obstant això si s’ha observat en zones puntuals, on sorgeix la roca, evidències de roderes.

– Límits de calçada: en diversos trams del camí s’ha documentat infraestructures associades als límits del camí. En primer lloc, trobem murs confeccionats amb grans ortòstats que es troben de forma lineal durant quasi tot el recorregut i que delimiten l’ample de la calçada per la seua banda nord. Un altre element documentat ha sigut les diferents excavacions per a davallar el nivell del vessant i aplanar la calça en una mateixa cota. Aquesta també s’observa de forma lineal en quasi tota la calçada.

La cronologia d’aquest camí, tot i no estar profundament estudiada, possiblement s’estableix en moments finals de l’època ibèrica (Ibèric Final). La justificació d’aquesta datació és que des del seu inici, tot l’itinerari es troba jalonat de jaciments que comprenen aquesta cronologia entre els segles II – I a.C. Posteriorment, en les cronologies successives aquest segurament continuà funcionant i variant lleugerament d’acord a les necessitats de cada època.

Completen aquest escenari arqueològic dos jaciments més: el Pont del Riu Montlleó i l’Ombria del Pont. L’àrea i el Pont del Riu Montlleó conformen un conjunt tant monumental com arqueològic, ja que als voltants destaquen diversos elements. En primer lloc el pont monumental, en segon lloc les restes d’una palanca o pont situat a escassos 13 metres al nord del pont i en tercer lloc les restes del Camí Reial que s’uneixen amb el pont.

El Pont del Riu Montelló, també denominat Pont Romà, Pont de les Calçades o Puente de la Maravillas, és un monument declarat BIC que s’adscriu al període cristià de l’edat mitjana (s. XIII-XIV d.C.). Es tracta d’un pont construït amb pedra amb un únic arc de mig punt i perfil de «llom d’ase». Els estreps, els quals al mateix temps funcionen com a tallamars, estan construïts amb maçoneria de carreus quadrangulars de roca calcària i és situen a ambdues ribes del riu. A partir d’aquest s’alça un gran arc també confeccionat amb la mateixa classe de carreus que els estreps i amb unes mesures de llum de 15,5 m i una ‘altura màxima de 7,7 m. En la part inferior de l’intradós d’aquest arc trobem 3 perforacions fets servir per al suport de la cintra en el moment de construcció de l’arc del pont. Sobre aquests elements, estreps i arc, el cos del pont es troba construït amb maçoneria quadrangular a la part inferior dels seus extrems i sobre aquesta maçoneria irregular. Sobre tots aquests elements es construeixen els ampits i la calçada. Els ampits, confeccionats amb maçoneria irregular són originals d’una restauració posterior del pont. Respecte a la calçada, aquesta es conserva de forma irregular en la part central del pont i s’accedeix a ella a través de l’embussament que confeccionen els ampits. La pavimentació de la calçada està construïda amb emmorrillat de còdols de riu conformats amb esglaons.

La palanca o restes de pont es troben construïdes amb un únic cos sense presentar elements com estreps o tallamars. Així doncs el cos conservat es troba construït amb un únic mur de maçoneria situa l’extrem nord, mentre que l’altre mur que és situaria a la banda sud no es conserva o aprecia. La tècnica constructiva documentada es conforma per carreus treballats i blocs irregulars travats amb morter de calç. La zona interior entre aquests dos murs presenta un farciment de terra i graves que possiblement donà entitat a la construcció

L’últim element, el corresponent amb l’antic traçat del Camí Reial no es conserva pràcticament, tan sols es presenten evidències d’un camí fondo que circula paral·lel a la pista actual.

L’espai on es troba construït el Pont del riu Montlleó, donades les seues condicions naturals tant com a pas natural com a frontera històrica i natural, ha conformat una àrea estratègica en el transcurs d’esdeveniments històrics. Així doncs es configurà com a frontera entre el Regne d’Aragó i el Xharq al-Àndalus, com a frontera entre els regnes d’Aragó i de València i fins a arribar a l’actualitat com a límit municipal, provincial i autonòmic. A banda d’aquest caràcter fronterer, dit pas també ha constituït un nexe d’unió entre dos espais geogràfics diferenciats com són les zones de plana de Castelló i els altiplans de Teruel. Un exemple d’aquest fet el trobem a les Visures de Vistabella, on des del segle XVI i possiblement amb anterioritat, aquest pas adquireix caràcter ramader amb la transhumància que unia la serra de Gudar (Teruel) amb el Prat de Cabanes/Torreblanca (Castelló).

La cronologia d’aquests elements no es troba exempta de discrepàncies, sobretot pel que respecta al pont actualment conservat i al qual se li ha atorgat tradicionalment cronologia romana o medieval. Respecte a aquesta problemàtica, els últims estudis que tracten sobre aquesta construcció citen que el pont que es conserva actualment, per la seua tècnica i característiques arquitectòniques, és una obra emmarcada entre els segles XVII-XVIII.

No obstant això, a les visures de 1597 sí que es menciona algun tipus construcció amb caràcter de Pont. Per tant, aquesta qüestió ens fa pensar que la infraestructura mencionada als texts pot relacionar-se amb les restes de la palanca o pont situat al nord del pont actual. Restes que per les seues característiques constructives i el tipus d’argamassa emprat identifiquem com d’origen medieval, possiblement de la Baixa Edat Mitjana.

Lúltim jaciment arqueològic d’aquesta zona tan rellevant és l’Ombria del Pont és un hàbitat dispers d’època islàmica (s. IX-XII d.C.). Es tracta d’un petit assentament rural d’època islàmica. Aquest degué ser possiblement subsidiari o estar vinculat amb el jaciment veí de la Moleta del Pont i la seua funcionalitat es basaria en l’explotació dels recursos naturals de la zona, ja foren miners com forestals.

Informació i fotografies: Inventari arqueològic de la Mancomunitat de Penyagolosa – Pobles del Nord (Vistabella). Projectes culturals UJI – Encultura, Vicerectorat de Cultura i Relacions Institucionals

Imatges de Àrea arqueològica del Pont Romà

Penyagolosa Travel
Vols viure una experiència personalitzada?
Contacta amb nosaltres