Cerrar
Inici / Patrimonis / Atzeneta del Maestrat / Àrea arqueològica de la cova dels Aragonesos

Àrea arqueològica de la cova dels Aragonesos

Una àrea sacra de l’Edat del Bronze

L’Àrea Arqueològica de la Cova dels Aragonesos d’Atzeneta del Maestrat s’ubica en una vall en alçada (600-700 m.s.n.m.) al voltant del barranc del Regall, on es concentren 7 jaciments. En aquesta àrea destaca una zona sacra de coves sepulcrals de l’Edat de Bronze Antic (2.000 a.C.) y restes d’assentaments militars islàmics (s. Ix-XI d.C). Es tracta d’un paratge natural quebrat i frondós, tallat pel barranc del Regall, amb una importància científica y cultural excepcional per la trobada de restes humanes als enterraments en cova. El flux d’aigua pel barranc durant tot l’any i la seua ubicació molt protegida explica la importància d’aquest territori.

L’Àrea Sacra està formada per un conjunt de tres coves amb evidències de soterraments humans (la Crevadeta, els Avencs I i Cova de la Crevada) datades entre l’Eneolític/Calcolític (2.800-2.100 a.C.) i el Bronze Antic (2.450-750 a.C.). Les datacions de Carboni 14 han donat unes dates aproximades de l’enterrament de l’individu adult femení entre el 2.117 i 1.894 abans de Crist.

Les covetes sepulcrals es van descobrir a finals d’agost de 2019, gràcies als treballs de prospecció que s’estaven realitzant per a l’elaboració de l’inventari arqueològic d’Atzeneta, finançat pel Programa de Projectes Culturals UJI-Encultura. En aquella primera prospecció es va descobrir restes d’un maxil·lar inferior i de dues vèrtebres cervicals humanes, junt a restes de ceràmica a mà. La campanya d’excavació posterior va permetre establir que el Número Mínim d’Individus (NMI) soterrats era de dos: un individu d’edat infantil i un altre individu jove/adult. Tot sembla indicar que l’individu adult era una dona.

Les covetes sepulcrals són un tipus d’utilització funerària que a les nostres comarques es produeix entre els moments finals del Neolític i el Bronze antic. L’aixovar trobat es correspon amb les restes típiques dels rituals funeraris del Bronze antic. Les restes humanes s’acompanyen de restes ceràmiques de contenidors d’emmagatzematge de grandària mitjana, restes faunístiques i botons d’ivori de perforació en “V”. En aquest sentit destaca la quantitat de botons d’ivori de perforació en “V” és nombrós. L’ivori no és un material que trobem al nostre territori i, per tant, ha d’haver estat importat.

Així doncs, fa 4.000 anys els nostres avantpassats humans feien soterraments amb rituals funeraris. Això significa que hi havia unes creences respecte a la mort. No sabem quines eren, però l’aixovar i el sacrifici d’animals indiquen que acompanyaven el mort amb materials que consideraven essencials per al darrer viatge.

Una altra interpretació interessant té relació amb els botons d’ivori de perforació en “V”. Els tècnics opinen que és indicatiu de l’existència d’un comerç amb la zona de la Mediterrània, cosa que implica que a la cova dels Aragonesos vivia un col·lectiu d’humans que estava en contacte amb altres civilitzacions llunyanes. Junt als productes que arrivaben gràcies al comerç, també hi havia un intercanvi cultural d’idees i de creences. La nombrosa mostra de botons d’ivori ha de significar alguna cosa (no sabem què).

La primera atzenetina que coneixem fins ara era una dona. Fa 4.000 anys (2.000 anys abans de Crist) una jove va morir al paratge que ara coneixem com la cova dels Aragonesos i va ser soterrada seguint un ritual funerari basat en el sacrifici d’un animal. El ritus d’enterrament va incloure uns recipients de ceràmica feta a mà amb menjar i uns botons d’ivori importat des d’algun punt de la Mediterrània. Fa quatre mil·lenis, aquesta dona contemplava el mateix paisatge que nosaltres podem veure des d’aquest indret. 

A banda de l’àrea sacra de l’Edat del Bronze Antic, a la Cova dels Aragonesos (Roca de la Cova) també s’ha trobat evidències del Neolític (5.600 – 2.800 a.C.). Ubicada en un paratge càrstic als peus d’una cinglera, trobem una sèrie d’abrigs i balmes amb orientació sud-oest. 

Aquest període prehistòric es caracteritza per l’assentament de l’home en els primers poblats i en el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. L’èsser humà, tot i que no deixa de ser nòmada, comença assentar-se en llocs concrets durant més temps, i passa de ser una societat caçadora-recolectora a productora. Els assentaments s’ubicaven en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua. La cultura material que defineix aquest període és la ceràmica, la qual s’utilitzarà com a contenidor de productes alimentaris com els cereals. També es continuen utilitzant eines de pedra, però aquestes s’adapten a les noves activitats agrícoles, desenvolupant-se la tecnologia de la pedra polida.

Finalment, ja en la nostra era, s’ha trobat evidències de l’època medieval islàmica (711-1.233/38 d.C.) a els Casals, el Mas de Peraire i el Mas d’Ahicart de Baix. Els jaciments corresponen a una doble tipologia: els Casals és arquitectura militar mentre que el Mas de Peraire i el Mas d’Ahicart de Baix són hàbitats dispers que exploten els recursos agrícoles i ramaders.

Els Casals és el jaciment més interessant d’aquesta època. Es tracta d’una construcció militar ubicada al cim del Tossal on naix el Barranc del Regall. El jaciment està constituït per dos recintes ovals de diferent grandària. El primer i més gran presenta mesures de 57 metres de llargària per 36 d’amplària, i el segon recinte situat immediat a l’oest i a cota més alta que l’anterior, presenta una llargària de 10 metres i una amplària de 16 metres. Els murs que componen aquests recintes assoleixen amplàries que varien entre 2 m i 1,5 m i els espais interiors en cada un dels recintes no presenta cap tipus d’estructura, tan sols es pot apreciar el lapiaz degut al alt grau d’erosió de la zona.

La tècnica constructiva, tot i poder catalogar-se com pedra en sec, presenta diferencies. En aquestes cal destacar que els murs dels recintes es caracteritzen per utilitzar ortòstats de pedra calcària i altres fragments de pedra irregulars i de gran mida a les cares externes del mur i un reompliment interior amb pedra irregular de mida mitjà/gran.

També cal destacar que es poden apreciar sobre els murs que configuren els recintes perimetrals altre tipus de construccions, sent aquestes un total de 4 recintes: 2 situats a la zona alta i altres 2 a la zona més baixa. Tots aquests recintes presenten planta circular amb un punt d’obertura i no superen els 3 m de diàmetre, a més la tècnica constructiva utilitzada per a aquests és la pedra en sec, tot i que en un d’ells es pot apreciar un ortòstat com a llindar.

Les característiques arquitectòniques i la situació espacial del jaciment dels Casals atorga a aquest espai una tipologia i funcionalitat estratègica, identificant-se com a una fita poliorcètica important emmarcada en funcions de control territorial. Podria constituir un sistema defensiu de l’època emiral (s. IX-XI d.C) que, junt a altres construccions militars de similars característiques ubicades al camí de Xodos i de Vistabella, defensarien l’accés a la gran fortificació del Marinet.

En el marc de l’Edat Moderna, el paratge de la Cova dels Aragonesos ha estat freqüentat almenys des del segle XVI i apareix citada als anys 1548, 1582, 1597 i 1658, com a mallada en les visures del llibre de camins d’herbatge de la Tinença de la Vila de Culla, ja que Atzeneta pertanyia a la denominada Setena de Culla. Els ramats d’ovelles d’Aragó feien parada en aquest indret en la transhumància annual cap a les terres del Prat de Cabanes. 

Imatges de Àrea arqueològica de la cova dels Aragonesos

Penyagolosa Travel
Vols viure una experiència personalitzada?
Contacta amb nosaltres