Art rupestre del Calcolític
L’Àrea Arqueològica de Gargant de Xodos és una zona on es concentren 8 jaciments (Els Colegials, Moleta de Gargant, Forat del Porc, Cova de Gargant, Forat del Falcó, Coves dels Porros, Roca del Bou y la Banyadera). Encara que ha estat un espai ocupat en moltes èpoques històriques de l’antiguitat, destaca la Cova de Gargant, amb pintures rupestres de l’Art Llevantí Mediterrani declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (Bé d’Interés Cultural BIC).
La Cova de Gargant està datada al Calcolític-Edat de Bronze (III-II mil·leni a.C.). Està situada al sud-oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. Es tracta d’un cingle amb orientació sud que s’eleva sobre el Barranc dels Frares i culmina al xicotet pla on es troba el Mas de Gargant. Aquest es caracteritza per estar configurat en tres plataformes amb abrics longitudinals d’aproximadament 300 m.
El gruix del conjunt d’art parietal que configura el jaciment està situat en l’abric inferior de la cinglera. Les pintures es configuren en tres panells en possició primària. El panell núm. I, situat a l’oest; el panell núm. II, situat a la zona central de l’abric i el panell núm. III, localitzat a la zona est. En total es tracta d’un espai aproximat de 45 metres d’amplària.
Els motius documentats s’enquadren dins de l’art parietal esquemàtic. En el cas dels abrics de Gargant predominen les figures amb motius esquemàtics circulars i tectiformes. Tot i això, també es documenten motius lineals aïllats i triangulars. L’escassa varietat dels temes i la repetició d’estos pareix indicar un interés concret en dues fases en el seu procés pictòric. La més antiga correspondria als motius de quadrícula, reixa, plaques, barres i cercles executats en traç ample i en color roig castany. Mentre que la segona fase, més moderna, apareix representada pel grup de línies entrecreuades de traçat fi i petita grandària en color roig castany.
Les restes conservades actualment són escasses, principalment a causa de dos factors: l’espoli i a processos erosius de diferent índole. El jaciment està en greu risc de destrucció per la qual cosa es demana molta cura als visitants.
Altres evidències de l’Eneolític/Calcolític (2.800-2.100 a.C.) les trobem a els Colegials (2.600-2.100 a.C.) i la Banyadera (Neolític-Calcolític del 3.400-2.100 a.C.). Els Colegials, que està tipificat com un hàbitat dispers, es troba situat lleugerament a l’oest en la meitat del terme municipal de Xodos, a les terrasses agrícoles del mas dels Col·legials.
L’Eneolític/Calcolític es carácteritza per la utilització dels primers metalls. És el moment en què apareixen els primers indicis de metal·lúrgia, centrada en la manipulació del coure per a la fabricació d’objectes d’utilització no quotidiana (armes, peces d’adorn i de prestigi). A nivell social es produeix un increment dels intercanvis comercials i una especialització artesanal. S’incrementa la productivitat de l’agricultura gràcies a l’ús d’arada, del regadiu i del carro. En la ramaderia s’aprofita la força motriu del bestiar. Hi apareixen poblats fortificats i megàlits. Les societats es fan més complexes.
Anterior a la Cova de Gargant, s’ha trobat evidències del Neolític (5.600 – 2.800 a.C.) a la Moleta de Gargant, Forat del Porc i la Banyadera. El primer és un jaciment de tipologia d’hàbitat concentrat, el segon una cova i el tercer un hàbitat dispers.
Aquest període prehistòric es caracteritza per l’assentament de l’home en els primers poblats i en el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. L’èsser humà, tot i que no deixa de ser nòmada, comença assentar-se en llocs concerts durant més temps, i passa de ser una societat caçadora-recolectora a productora. Aquests poblats es contruien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, solien estar configurats per cabanes de planta circular construïdes amb materials peribles con adobs i fusta. Els poblas es construien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, de vegades, estaven protegits dels grups veïns o dels animals salvatges mitjançant estacades, fossats o murs. La cultura material que defineix aquest període és la ceràmica, la qual s’utilitzarà com a contenidors de productes alimentaris com els cereals. També es continuen utilitzant eines de pedra, però aquestes s’adapten a les noves activitats agrícoles, desenvolupant-se la tecnologia de la pedra polida.
Evidències de l’Edat del Bronze (2.450-750 a.C.) les trobem a tres jaciments: el Forat del Falcó, les Coves dels Porros i la Cova de Gargant. Els dos primers són jaciments en cova mentre el tercer és un abric d’art rupestre a cavall entre el Calcolític i el Bronze.
El Forat del Falcó s’ubica cronològicament a finals del Bronze i principis del Ferro (primera meitat del I mil·leni a.C.). Està situat al sud-oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. La cova es caracteritza per tenir una gran obertura que es troba parcialment tancada amb un mur realitzat amb pedra seca. La boca s’estreteix progressivament i dóna pas a una galeria de 19 metres de recorregut fins a donar pas a un pou de 4,5 metres. Darrere descendir el pou, la galeria continua durant 60 metres. Al final de la galeria trobem una sala amb sostre lleugerament elevat.
Les Coves dels Porros té una cronologia semblant al Forat del Falcó (Edat del Bronze – Edat del Ferro, II mil·leni- primera meitat I mil·lena a.C.). Està situada a la meitat oest del terme municipal de Xodos, a la base de la cinglera de la Roca del Falcó. Es tracta d’un conjunt de tres cavitats situades a la base de la cinglera on s’encaixa el Barranc de les Vallegueres. Les tres obertures se situen al marge nord del Barranc i l’obertura de la seua boca segueix orientació sud. Tan sols a la zona de la boca de cada una de les cavitats s’observa una terrassa natural menuda. La resta de l’àrea immediata es caracteritza pel vessant continua i pronunciada que descendeix cap al Barranc.
• Cavitat I: És la situada més a l’oest del conjunt. Es tracta d’un abric menut de 5 x 5 metres d’altura i penetra 4 m.
• Cavitat II: Abric central respecte al conjunt i de característiques similars a l’anterior. Boca amb unes mesures de 4,9 m d’amplària per 3,75 m d’altura i penetra 3,8 m. A la part més externa es documenta una tanca.
• Cavitat III: Està situat a l’est del conjunt. Morfològicament és una cavitat major a les anteriors, amb unes mesures de 4,65 d’ample per 2,70 d’alt i amb una profunditat de 5,50 m. L’estreny interior conserva restes de paret de pedra seca..
L’Edat del Bronze es caracteritza per un canvi en l’organització social, apareixent èlits que exerciran el seu control sobre el territori, els recursos i la població. Fruit d’aquest canvi social també canvia el patró d’assentament, i les noves necessitas fan que es trien espais en alçada amb protecció natural i de fàcil defensa. Un altre dels fets més característics d’aquesta època és la implantació definitiva de la metalúrgia i la fundició. La inhumació dels morts es fa a les coves, als dòlmens i als aixovars. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d’adorn. L’art es concreta en figures de pedra i dibuixos d’escenes de mort.
Finalment, ja en la nostra era, a l’època medieval trobem en 4 jaciments: Moleta de Gargant, Forat del Porc, Forat del Falcó i la Banyadera. D’època islàmica (711-1.233/38 d.C.) hi ha restes a la Moleta de Gargant (s. IX-X a.C.), el Forat del Falcó (s. IX-X a.C.) i la Banyadera (s. IX-XII a.C.). Del període cristià (1.233/38-1.492 d.C.) només trobem restes al Forat del Porc (s. XIV d.C.).
Informació i fotografies: Informe de la prospecció arqueològica en el terme municipal de Xodos: elaboració de les fitxes de jaciments arqueològics del Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU.
