Cerrar
Inici / Patrimonis / Atzeneta del Maestrat / Àrea Arqueològica del Castell-Cova Obscura d’Atzeneta

Àrea Arqueològica del Castell-Cova Obscura d’Atzeneta

Les edats de l’home

L’Àrea Arqueològica de El Castell-Cova Obscura d’Atzeneta del Maestrat és una zona de poc més d’1 km2 on es concentren 7 jaciments que indiquen una ocupació humana continuada d’aquest territori des de fa 7.600 anys. Els elements més importants d’aquesta àrea són el Castell, que està declarat BIC, i la Cova Obscura, que és Lugar de Interés Comunitario (LIC) – Zona d’Especial Conservació (ZAC). En aquesta àrea tenim exemples de totes les edats de l’evolució històrica des que la humanitat va decidir assentar-se en poblats estables. Des del Neolític, és a dir, des de fa quasi 7.600 anys l’esser humà ha ocupat aquest territori de manera continuada. El flux d’aigua pel barranc durant tot l’any explica l’ocupació ininterrompuda durant tants mil·lenis.

1. NEOLÍTIC

Evidències del Neolític (5.600 – 2.800 a.C.) les trobem en dos jaciments: la Lloma de la Cova Obscura i la Rambla d’Atzeneta. Ubicats al cim d’unes llomes al nord del barranc de la Pallisera, i separats per menys d’1 km de distància, tots dos corresponen a la tipologia d’hàbitats dispers

Aquest període prehistòric es caracteritza per l’assentament de l’home en els primers poblats i en el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. L’èsser humà, tot i que no deixa de ser nòmada, comença assentar-se en llocs concrets durant més temps, i passa de ser una societat caçadora-recolectora a productora. Aquests poblats es contruien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, solien estar configurats per cabanes de planta circular construïdes amb materials peribles con adobs i fusta. Els poblats es construien en llocs elevats al costat d’un riu o propers a una font d’aigua, i, de vegades, estaven protegits dels grups veïns o dels animals salvatges mitjançant estacades, fossats o murs. La cultura material que defineix aquest període és la ceràmica, la qual s’utilitzarà com a contenidor de productes alimentaris com els cereals. També es continuen utilitzant eines de pedra, però aquestes s’adapten a les noves activitats agrícoles, desenvolupant-se la tecnologia de la pedra polida.

2. ENEOLÍTIC/CALCOLÍTIC

Evidències de l’Eneolític/Calcolític (2.800-2.100 a.C.) les trobem en un jaciment: la Cova de la Roca de la Pallisera. Ubicada al sud del barranc de la Pallisera, correspon a una tipologia de jaciment en cova.

Aquest període prehistòric es carácteritza per la utilització dels primers metalls. És el moment en què apareixen els primers indicis de metal·lúrgia, centrada en la manipulació del coure per a la fabricació d’objectes d’utilització no quotidiana (armes, peces d’adorn i de prestigi). A nivell social es produeix un increment dels intercanvis comercials i una especialització artesanal. S’incrementa la productivitat de l’agricultura gràcies a l’ús d’arada, del regadiu i del carro. En la ramaderia s’aprofita la força motriu del bestiar. Hi apareixen poblats fortificats i megàlits. Les societats es fan més complexes.

3. EDAT DEL BRONZE 

Evidències de l’Edat del Bronze (2.450-750 a.C.) les trobem a tres jaciments: el Castell, la Cova Obscura i el Tossal de la Pallisera. El Castell i el Tossal de la Pallisera són hàbitats concentrats, mentre la Cova Obscura correspon a una tipologia de jaciment en cova.

Aquest període prehistòric es caracteritza per un canvi en l’organització social, apareixent èlits que exerciran el seu control sobre el territori, els recursos i la població. Fruit d’aquest canvi social també es modifica el patró d’assentament, i les noves necessitas fan que es trien espais en alçada amb protecció natural i de fàcil defensa. Un altre dels fets més característics d’aquesta època és la implantació definitiva de la metalúrgia i la fundició. La inhumació dels morts es fa a les coves, als dòlmens i als aixovars. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d’adorn. L’art es concreta en figures de pedra i dibuixos d’escenes de mort.

4. EDAT DE FERRO

Evidències de l’Edat de Ferro (750-550 a.C.) les trobem en dos jaciments: el Castell i el Tossal de la Pallisera. Tos dos corresponen a una tipologia de jaciment d’habitat concentrat. S’observa una continuïtat en l’ocupament d’aquests dos espais des de l’època del Bronze.

Aquest període històric es caracteritza per la utilització del ferro com a metall i l’entrada definitiva en les xarxes comercials mediterrànies. Aquests jaciments tenen una tipologia molt semblant a les característiques establides durant l’Edat del Bronze, és a dir, preferència per espais de fàcil defensa, aprovisionament de recursos i control espacial.

5. ÈPOCA IBÈRICA

Evidències de l’Època Ibèrica (550-27 a.C.) les trobem a un jaciment: el Castell. Aquest poblat responia a una tipologia d’habitat concentrat anomenada Oppida. Eren recintes establerts en llocs elevats i amb importants elements poliorcètics de defensa (muralles). Els Ibers eren el conjunt de pobles assentats a la costa oriental de la Península Ibèrica. Tenien una societat complexa, amb una estructura social on destacava les èlits aristocràtiques. Tenien una llengua i escritura pròpies. La religió del mòn ibèric és molt desconeguda, tot i això tenim algunes pinzellades que ens parlen sobre un conjunt de creences i rituals complexos entre els quals cal destacar elements com els santuaris o les necròpolis. La economia generava excedents que fomentava el comerç amb altres pobles de la Mediterrània. Van segellar monedes pròpies. Al voltant del Castell s’ha trobat un Semis (moneda ibera de la segona meitat del s.II a.C.) de la ceca de Kese (actual Tarragona). En l’antiguitat eren molt apreciats com a guerrers mercenaris.

6. ÈPOCA ROMANA

Encara que s’ha trobat restes de ceràmica d’importació romana tardorepublicana al Castell (s. II a.C. – 476 d.C.), no s’han trobat evidències arqueològiques significatives fins a l’epoca medieval.

7. ÈPOCA MEDIEVAL

Evidències de l’època medieval les trobem en un jaciment: el Castell. Aquest període comença amb el període islàmic (711-1.233/38 d.C.) en el qual el Castell va tindre una entitat pròpia equivalent a la de l’alqueria d’Atzeneta. Al període cristià (1.233/38-1.492 d.C.) el Castell va continuar tenint rellevància estratègica però va perdre entitat a favor de la Vila Closa d’Atzeneta. Les actuals construccions van tindre el seu orígen en l’època cristiana (s.XIV).

Informació i fotografies: Inventari arqueològic de la Mancomunitat de Penyagolosa – Pobles del Nord (Atzeneta). Projectes culturals UJI – Encultura, Vicerectorat de Cultura i Relacions Institucionals

Imatges de Àrea Arqueològica del Castell-Cova Obscura d’Atzeneta

Penyagolosa Travel
Vols viure una experiència personalitzada?
Contacta amb nosaltres